Qui som: El per què d’un nom: El jardí de l’Olga

La creació de l’associació “El Jardí de l’Olga” neix com una resposta positiva, engrescadora i de renaixement davant el tancament de l’Escola Olga Xirinacs. El Jardí de l’Olga va ser el nom del festival de fi de curs d’aquesta escola, amb la direcció artística de Joan Rioné i Cristina Casanova. En aquest espectacle, se’ns transportava a un espai natural i ple de vida, on hi passaven coses meravelloses, com l’amistat entre en René Jardiner i la Meritxell Espantaocells, que va perdre la por als ocells gràcies al conte que li va narrar el seu amic, l’existència d’una flor única que calia preservar o bé les abelles sempre laborioses que no sabien de portes que es tancaven perquè elles sempre volaven amb llibertat.

Tot i que l’associació neix d’una part dels membres de la comunitat educativa de l’escola Olga Xirinacs, aquesta es pretén obrir a qualsevol persona interessada en l’àmbit educatiu i fonamentalment en la franja de la infància. Ens agradaria que aquesta associació sigui un espai obert i ple de vida on adults i infants creixem junts com a persones, amb llibertat i sense por, posant consciència a la responsabilitat activa, participativa i compartida d’educar.

Què ens guia: eixos fonamentals de l’Associació El Jardí de l’Olga

– Tot educador és alhora educand i viceversa. Sovint, s’acostuma a simplificar l’educació com una relació unidireccional dels adults envers els infants i dels savis envers els necis que es basa en la instrucció i l’adoctrinament d’idees i valors. Però l’educació no té res de simple. Si mirem amb més atenció, veurem que els infants també aprenen dels seus iguals i que els adults mai deixem d’aprendre. De fet, tots tenim l’oportunitat d’educar-nos a nosaltres mateixos, per tant, podem ser educadors i educands alhora.

– L’educació és un ens viu (dinàmic, canviant) present en multitud d’entorns i no només en l’escolar i el familiar. El carrer, les plataformes de comunicació, la cultura, l’oci… són escenaris inevitablement d’educació. Per això cal que sigui qüestionat críticament i alhora participat amb consciència per part de tota la societat.

– L’educació afecta a totes les dimensions de la persona (física, emocional, cognitiva i social). Per tant, és important estimular totes aquestes dimensions en els aprenentatges i desenvolupar-les armònicament a través del fer, sentir, pensar i conviure. En aquest sentit, és important fomentar el pensament filosòfic, el desenvolupament emocional i la socialització a més a més del coneixement científic.

– La recerca de l’excel·lència mitjançant l’educació. L’educació ens dóna l’oportunitat de ser millors cada dia, com a persones, com a ciutadans, com a professionals, com a veïns, com a habitants d’aquest món. Però cal educar en valors perquè això sigui així. Ensenyar a tenir cura dels altres, del medi ambient i d’un mateix implica adquirir compromisos i també emprendre accions concretes.